Muralles Renaixentistes
Catedral d'Eivissa
Església del Convent
Es tracta de la construcció més destacada de l'illa. Foren construïdes pel rei Felip II davant l'amenaça de l'aliança de turcs i francesos contra l'imperi espanyol. S'utilitzà el nou sistema de fortificació amb baluards apte per a l'ús d'artilleria.
Les obres començaren el 1555, dissenyades per l'enginyer italià Giovanni Battista Calvi, amb una primera fase de sis baluards: Santa Tecla, Sant Bernat, Sant Jordi, Sant Jaume, Sant Pere i Sant Joan. El 1575 s'amplià amb un nou baluard al puig de Santa Llúcia.
A l'entrada principal, la porta del Mar està flanquejada per dues estàtues romanes i a sobre hi ha un escut monumental de pedra amb les armes de Felip II i els blasons de Vila, així com una inscripció commemorativa amb la data de 1585. Aquesta porta també rep el nom de Porta de Ses Taules, fent referència a les taules o fustes que servien de pont llevadís i amb el qual es defensava la ciutat.
Conquerida l'illa per les tropes catalanes, fou consagrada una església sota l'advocació de Santa Maria al cim de Dalt Vila. A mitjan segle XIV s'edificà una església gòtica amb una nau de planta rectangular i un absis amb capelles que volten el presbiteri donant una forma poligonal.
Destaca el campanar que correspon a aquesta època gòtica. Construït sobre una de les capelles absidals, té planta trapezoïdal, aspecte massís i finestres ogivals. A l'exterior té un relleu que representa Santa Tecla.
A principi del segle XVIII la nau amenaçava ruïna i la Universitat contractà els mestres Jaume Espinosa i Pere Ferro per dirigir una profunda reforma.
El 1782, amb la creació del bisbat d'Eivissa, el fins llavors temple parroquial de Santa Maria d'Eivissa va ser elevat a la categoria de Catedral.
A la sagristia i altres dependències annexes hi ha el Museu Diocesà amb importants obres d'art litúrgiques
La Universitat va fer donació d'uns terrenys a la comunitat de frares dominics, al puig de Sant Llúcia, amb la finalitat de construir un convent. Primer es construí la capella del Roser i l'església no fou acabada fins al final del segle XVII. Amb la desamortització del segle XIX la comunitat fou dissolta i gran part de l'edifici es convertí en la seu de l'Ajuntament.
L'edifici té una nau única d'amplitud considerable i és coberta per una volta de canó sostinguda amb arcs i decorada amb pintures murals. Hi ha cinc capelles a cada banda de la nau. És l'única església de l'illa que té un claustre. L'acabament extern de les cúpules de diverses capelles amb teules marquen un perfil molt característic de Dalt Vila.
Antiga Universitat i capella de Sant Salvador
La Universitat, organisme d'autogovern de les Pitiüses, instal·là la seu davant de l'església de Santa Maria. És un edifici rectangular cobert amb un sostre pla decorat amb un teginat d'estil mudèjar amb escuts policromats de la Corona d'Aragó i d'Eivissa. A la façana de llevant destaca un finestral d'estil gòtic català del segle XV. A la banda de ponent hi ha la capella de Sant Salvador, erigida per la confraria de mariners. És també una nau única, però coberta de triple volta gòtica de creu. Des del 1907 els dos edificis són la seu del Museu Arqueològic d'Eivissa.
Necròpolis del Puig des Molins
La banda de tramuntana del puig des Molins fou utilitzada des de l'època púnica, al segle VI aC, fins a l'època imperial romana, al segle I dC, com a necròpolis de la vila. Destaquen uns 3.000 enterraments de tipus hipogeu, és a dir, de cambra subterrània tallada a la roca amb un pou d'accés vertical. Es tracta d'un important jaciment arqueològic de les illes, declarat Monument Històrico-Artístic el 1931.
Al peu del puig des Molins, nom que indica la presència de molins de vent, hi ha el Museu Monogràfic del Puig des Molins amb material arqueològic púnic.